Fem un tracte: un nou diàleg entre generacions 04/10/2017

Fem un tracte: un nou diàleg entre generacions

El món està experimentant una revolució demogràfica sense precedents. Segons dades de Nacions Unides, les persones grans ja representen el 25% de la societat i en els propers anys la tendència a l'alça en l'edat mitjana poblacional s'accentuarà cada vegada més. Segons les previsions, l'any 2040 un 45% de la població tindrà més de 65 anys.

L'envelliment de la població és inevitable i ens demana una nova perspectiva. Per abordar el benestar social i la igualtat d'oportunitats no podem deixar de banda a la gent gran, cada vegada més nombroses i amb indubtables valors que hem de reconèixer i recuperar urgentment. El Dia Internacional de la Gent Gran (1 d'octubre) és l'excusa per pensar-hi, cal invertir més en l'acompanyament de les persones d'edat però també necessitem més consciència: una nova mirada, un altre tracte.

No tots envellim ni envellirem de la mateixa manera. Cada un és únic i mereix dignitat i autonomia en totes les etapes vitals. L'elixir de la joventut; ser jove o semblar, ha estat un valor exacerbat al llarg de la història recent d'Occident; complir anys pot suposar en molts casos una causa d'exclusió social i amb freqüència, els més joves, viuen sense pensar que algun dia també podrien trobar-se en la mateixa situació.

El arraconament de la gent gran de la vida pública, de la presa de decisions, de la calor de la comunitat, té greus conseqüències no només per al seu benestar, sinó també per al del conjunt de la ciutadania. No reconèixer l'estigma del “edatismo” ens porta a una societat coixa, sense les experiències i la perícia dels que millor coneixen els errors i èxits de la nostra història.

La forma en com ens organitzem social i políticament marca de forma determinant el valor que donem a cada generació. Cada dia, polítics i economistes ens comuniquen les conseqüències que pot tenir l'envelliment de la població i com afectarà a l'estat del benestar i les generacions futures. Es dóna una imatge de les persones d'edat avançada de grans consumidors de recursos (metges, farmacèutics, socials) que ens aboca conscient o inconscientment a una visió economicista, deshumanitzada i desvaloritzada de tots ells i elles.

La necessitat d'invertir recursos, de crear mesures d'acompanyament i d'enfortir la solidaritat entre generacions és ara més necessari que mai: s'ha demostrat que l'aïllament, la solitud i no exercitar les seves capacitats i autonomia genera a aquestes persones encara més incapacitat i envelliment.

Hem de donar la volta a aquesta mirada excloent, ressaltant el sentit positiu de l'envelliment: cal innovar i ser creatius en la forma d'entendre i acompanyar els nostres avis i àvies. les institucions, les organitzacions, les empreses i la ciutadania ens hem d'organitzar i unir per una nova cultura de relació, més inclusiva, que recuperi els valors i respecte que mereixen els nostres majors. En definitiva, es tracta de respectar els seus drets fonamentals.

Una nova cultura del Bon Tracte es tradueix per tant en relacions de diàleg i d'estima a l'altre, amb les seves debilitats, capacitats i potencial, tingui aquest l'edat que tingui. Una bona manera de començar és sensibilitzant les generacions més joves, buscant i trobant la seva empatia. L'educació en valors a infants i adolescents és clau per sembrar aquest canvi de mentalitat.

Hem de fer un tracte: totes i tots ens hem d'implicar en la igualtat d'oportunitats dels més grans. Som coresponsables d'aquesta nova mirada, a l'escola ia casa, en el transport públic i els comerços … a tot arreu. És un canvi subtil de mirada, de forma de relacionar-nos, que cal començar a fer avui mateix.

Els nens i joves deuen ser el baluard d'aquest canvi; hem de donar-los a conèixer la discriminació invisible que pateixen les persones grans, abrir el diálogo y generar espacios intergeneracionales en los que ellos mismos serán capaces de llegar a sus propias conclusiones. Que el blanco y plateado en el cabello de de una persona sea motivo de admiración y estima y no una excusa más para la ignorancia.

 

Pilar Rodríguez
Directora de la Unidad Operativa Sociosanitaria y Adjunta a Gerencia de la Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD)

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies per proporcionar una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estaràs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies i a l'acceptació de la nostra política de cookies, Feu clic a l'enllaç per obtenir més informació.plugin de cookies

ACCEPTAR
Avís de galetes