7 idees clau entorn al sistema judicial i la violència masclista 01/07/2016

7 idees clau entorn al sistema judicial i la violència masclista

fotopreinfant

El 28 de juny es va organitzar al SIE Baix Llobregat una trobada interdisciplinària centrada en la darrera Reforma del Codi Penal, violència masclista i el procediment jurídic en situacions de violència masclista. A la jornada, que va comptar amb una xerrada magistral de Maite Estrach, jurista del SIE Baix Llobregat, hi van assistir professionals de Recursos Residencials de la Generalitat de Catalunya per dones i els seus fills i filles en situació de violència masclista; del Servei de Mediació i traducció d’ABD; el Laris Programa d'ABD i SIE Baix Llobregat de la Generalitat de Catalunya, per l’atenció i recuperació de les dones i els seus fills i filles que han patit situacions de violència masclista.

La trobada va servir per a posar en comú com s’aplica la reforma del Codi Penal en situacions de violència masclista. Els i les professionals van coincidir en què s’han produït millores i un increment de recursos jurídics gràcies a la incorporació de nous preceptes legals que permeten abordar situacions i expressions de la violència masclista que fins ara no quedaven reconegudes en el codi penal, com per exemple el “Sexting”. Tot i així, també es va assenyalar que encara hi ha buits en el reconeixement de les diverses formes d’exercir la violència masclista, així com de reconèixer-la i afrontar-la jurídicament.

L’aplicació de les noves (i antigues) mesures de defensa i protecció de la dona i dels menors encara queda massa oberta a la valoració interpretativa d’agents judicials que sovint no han realitzat una revisió conscient dels patrons, valors i pautes culturals adquirits vers la violència masclista. De manera que fàcilment exerceixen de corretja de transmissió, més que d’agent aturador i protector de qui es troba en posició vulnerable front a la imposició del domini patriarcal o masclista.

En la trobada es van establir 7 punts crítics sobre els quals s’ha d’incidir des de l’activisme, el Tercer Sector i les Administracions i Institucions pertinents:

  1. Impagaments de pensions alimentàries: Si bé el sistema judicial preveu mesures d’execució de sentència, i fins i tot l’Estat preveu assumir un avançament de les mateixes en cas d’impagaments, la càrrega de la tramitació i la burocràcia recauen en la dona, que es troba en una situació de debilitat i vulnerabilitat de la qual s’ha de recuperar. La demora dels processos judicials en la resolució d’aquests impagaments, provoca que les necessitats reals del nucli familiar recaiguin de nou sobre la dona, qui fa front quotidianament a la cobertura de necessitats materials, formatives i de desenvolupament dels fill@s càrrec.
  2. Avançament de la pensió alimentàries per part de l’Estat: En el cas que finalment l’Estat faci avançament del pagament de pensió alimentària, la quantitat no permet cobrir les necessitats bàsiques dels fills. Per tant, de facto, és la mare qui fa front a la responsabilitat de cobrir totes les necessitats, sense suport del pare, ni tampoc de l’Estat. Responsabilitat que no se li reconeix ni moral, ni jurídica, ni econòmicament.
  3. Coneixement de l’àmbit i procediment jurídic: Si els i les agents socials disposen d’informació i coneixement sobre l’àmbit jurídic poden anticipar-se i prevenir la dona i els menors sobre els següents passos o quines situacions es poden donar. D’aquesta manera, s’incrementa el suport i l’expertesa dels acompanyaments.
  4. Training dels agents jurídics: Cal disposar d’un cos de professionals de l’àmbit jurídic (advocacia, fiscalia, jutges,etc.) preparat i entrenat per comprendre i fer front a la violència masclista, la seva afectació i les múltiples formes d’expressió i exercici del domini patriarcal aplicat als diversos àmbits: econòmic, laboral, de parella, institucional, etc.
  5. Acompanyaments: En l’acompanyament a la dona i menors hi ha un gran buit en el moment dels reconeixements mèdics, denuncia i dependències judicials.
  6. Dificultat d’interpretació i traducció: El sistema judicial es composa de múltiples lleis interconnectades que ramifiquen i diversifiquen el procés i de vegades acaben diluint el que implica la violència masclista. Aquesta complexitat de lleis i procediments, fa difícil comunicar de forma fidedigna situacions reals al sistema judicial i viceversa. Aquesta dificultat encara pren major intensitat quan s’hi afegeix una distància cultural i lingüística. El resultat són situacions de gran indefensió
  7. Soledat de la dona davant l’agressor, davant la lentitud i tramitació del procés judicial i davant la cobertura de les pròpies necessitats i les dels fill@s a càrrec: El procés judicial és lent, enrevessat i llarg. La càrrega de prova recau reiteradament sobre l’executant (la dona). La necessitat quotidiana acaba minant la capacitat de les dones per sostenir el procés judicial i simultàniament a mantenir i cobrir les necessitats del nucli familiar. Sovint segueixen rebent els embats i intents de submissió per part de l’agressor, ja sigui directament a ella o a través dels fill@s o directament als fills i filles. A banda, ha de fer front a la reacció defensiva i de rebuig que provoca cada nou procediment judicial que s’inicia per a resoldre situacions com impagaments, assetjaments, trencaments de condemna, etc.

 

 

 

 

 

 

 

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies per proporcionar una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estaràs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies i a l'acceptació de la nostra política de cookies, Feu clic a l'enllaç per obtenir més informació.plugin de cookies

ACCEPTAR